Alertar, que no alarmar

Editorial

Davant l'augment de contagis per la variant òmicron, deia aquesta setmana
el president dels EUA que cal estar alerta, però no generar alarma. A Catalunya fa dies que les crides a la responsabilitat se sustenten en xifres, sovint descontextualitzades. És cert que el nombre de contagis confirmats ha batut rècords i que la nova variant de la Covid-19 s'ha mostrat més encomanadissa, per la qual cosa ha tornat la pressió assistencial als centres sanitaris. També és veritat que, davant les trobades nadalenques, la ciutadania s'ha fet més proves que mai –ho demostra els testos d'antígens esgotats a les farmàcies– i que l'òmicron té un índex de mortalitat molt inferior a la Covid-19.

Malgrat tot, alguns discursos que comparaven la situació actual amb la de 2020 –sense tenir en compte l'efecte positiu de les vacunes ni la menor gravetat de la soca més estesa actualment– han produït l'efecte contrari al desitjat; és a dir, que els centres d'atenció primària i les urgències es col·lapsin de persones espantades amb símptomes lleus que, amb una informació més ponderada, s'haguessin quedat a casa, com quan fa tres anys passaven un refredat. No es tracta de menystenir la gravetat d'alguns casos i és evident que cal demanar prudència i responsabilitat a la ciutadania, però també cal transmetre la informació amb claredat i confiar en el sentit comú. Alertar dels riscos, no alarmar.

Edicions locals