Repartir responsabilitats

Editorial

Els governs de tots els colors tendeixen a penjar-se medalles de fites a vegades assolides gràcies, en bona part, a condicionants externs, i a centrifugar responsabilitats cap a la ciutadania quan les estadístiques i els fets no els hi són propicis. Aquest dimecres, el conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha visitar les Franqueses per reunir-se amb els màxims responsables de la seguretat de la zona. Malgrat el descens generalitzat dels delictes, s’hi feia notar que gairebé la meitat tenen a veure amb furts i estafes a través d’Internet. Buch recomanava a la ciutadania no badar, com una de les principals mesures per fer front a aquesta tendència.

És cert que els ciutadans poden ser més prudents, però fa lleig que un conseller, en una reunió de treball amb els cossos de seguretat, apunti la responsabilitat de la víctima davant d’un fet delictiu. A les administracions els hi corresponen les campanyes informatives i de sensibilització per fer front a nous mètodes delictius dels quals sovint la ciutadania en sap ben poc, però que Interior ha de perseguir i estudiar. En la seva defensa de l’autoprotecció, el conseller s’esgrimeix de responsabilitats, tot i ser el màxim representant de serveis que paga tota la ciutadania –i que, en els darrers temps, una part de la societat dubta si el seu paper repressor és massa preponderant–.

En canvi, sí que atribueix el retard escandalós de l’ampliació i millora del parc de Bombers de Granollers a la burocràcia de la institució que representa. En aquest cas, centripeta la responsabilitat com si només els tràmits paralitzessin una obra llargament reivindicada i necessària. El seu mateix gabinet de comunicació explicava a finals de l’any passat que la licitació de les obres era immediata. Segurament les explicacions perquè aquest projecte indispensable per a la seguretat de la ciutadania del Vallès Oriental encara resta pendent són més llargues. Hagués estat bé detallar-les.

Edicions locals