El món s'acaba

Editorial

‘El món s’acaba’, deia Xavier Grasset en l’època de Catalunya Ràdio. Aquesta frase que jugava a la ironia i l’humor s’ha convertit gairebé en certesa. Fa anys que la comunitat científica alerta dels perills del canvi climàtic, davant la incredulitat de gran part de la població i la indiferència dels poders econòmics i, sovint, polítics.

I és així com aquesta setmana s’han viscut algunes de les conseqüències del maltractament que els humans han infligit al planeta. L’onada de calor, amb temperatures que van superar els 40 graus a bona part de la comarca i que no s’hi havien registrat mai, és una de les conseqüències més evidents del canvi climàtic. Però també hem vist la transcendència d’aquest augment de la calor i la sequera que comporta, amb uns incendis que en major o menor mesura –6.000 hectàrees cremades a les terres de l’Ebre, però també petits incendis arreu del territori vallesà–  ens avancen quin és el futur previsible i obren un altre debat, el de la gestió del territori.

I, per acabar-ho d’adobar, el clima ha contribuït a uns nivells de contaminació elevats, tant en partícules en suspensió, com en diòxid de nitrogen i ozó. Un altre problema que afecta directament la salut que està lluny de resoldre’s. Si no volem viure en un desert irrespirable, no només cal conscienciar la ciutadania, sinó que cal que les administracions apliquin mesures valentes ja, sense més excuses.

Edicions locals