Quan es banalitza el feixisme

Editorial

El cap de setmana passat uns brètols –per dir-ho suaument– van malmetre la llosa commemorativa del bombardeig de les Franqueses durant la Guerra Civil, un element en record, no només de les tres víctimes mortals d’aquell atac aeri, sinó de totes les persones que van perdre la vida en aquell conflicte i a la postguerra.

Es fa estrany que un monument amb un missatge tan transversal a favor de la pau i en homenatge als caiguts en temps de guerra pugui molestar a algú.

Sens dubte, l’actual ambient polític –barrejat amb una manca ja no de coneixements històrics, sinó d’empatia i, fins i tot, d’educació i falta d’enteniment– fa que aquest tipus d’agressions d’ideologia ultra vagin proliferant arreu del país i l’Estat.

Tristament, l’omnipresència de la ultradreta en alguns canals mediàtics i la normalització de discursos clarament inconstitucionals estan contribuint a la banalització del feixisme –com també de la xenofòbia i el masclisme–.

En canvi, administracions, partits democràtics i mitjans són poc contundents a l’hora d’aïllar aquests discursos. Just la setmana en què moria la supervivent dels camps nazis Neus Català, referent de la lluita antifeixista, molts haurien de repassar el seu testimoni.

Edicions locals