Memòria i educació

Editorial

Diumenge es compliran 88 anys de la proclamació de la Segona República, una època il·lusionant de desplegament de valors democràtics i en què l’educació va ser pal de paller d’unes polítiques renovadores i modernes que l’alçament del 1936 va estroncar i, tres anys després, conduir a l’oblit. Després de la Guerra Civil i els anys més repressius del franquisme, el silenci es va instal·lar a les llars.

Amb la recuperació de la democràcia es van iniciar els primers intents de recuperació de memòria històrica, una tasca que encara té pendent el rescabalament de molts dels represaliats i la recuperació de molts cadàvers a les cunetes i fosses. A nivell local, hi ha historiadors capdavanters en la recuperació de la memòria i ajuntaments, com el de Granollers, que fa anys que treballen per difondre les tristes repercussions de la guerra i la postguerra a la ciutat, així com recordar les víctimes. Les Franqueses també ha fet un esforç enguany, coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig de l’aviació feixista sobre la població, per recordar la història i per homenatjar el darrer alcalde republicà de la vila, Francesc Montserrat.

Documentar i difondre la història local és un gran pas, que ha de seguir per les accions educatives –que impulsen ajuntaments i entitats–, no només per conèixer d’on venim, sinó, sobretot, per saber cap on no volem anar. Ara més que mai, reconèixer els tics feixistes és el millor antídot per rebutjar-los.

Edicions locals