Feminismes

Editorial

La vaga feminista del 8 de març de l’any passat va marcar un punt d’inflexió. Les manifestacions multitudinàries mostraven la força de la lluita contra les desigualtats i situaven els valors feministes en la centralitat política. Passat un any, s’ha avançat poc en l’equitat entre dona i home, i cada cop queda més clar que calen canvis estructurals per revertir segles de privilegis patriarcals.

Per això, el moviment feminista s’ha convertit en una de les revolucions més importants del segle XXI i, per això mateix, aflora la por en sectors de l’estatus quo. Partits de dretes comencen a qüestionar el terme el significat del feminisme i l’adjectiven com a “lliberal” per erosionar les mesures proposades per revertir la situació de desigualtat, així com busca desunir i desmobilitzar, tot considerant el feminisme de forma individual i acusant el moviment organitzat de “donar lliçons”.

A més d’aquesta operació de maquillatge de postulats masclistes, hi ha l’extrema dreta, que no dissimula la seva obsessió per mantenir la dona en posicions de submissió i proposa revertir les mesures progressistes que cerquen la igualtat. Els atacs al feminisme són senyal del seu creixement. Aquest 8-M tornarà a fer història.

Edicions locals