Pendents de l'atur enquistat

Editorial

Després d’unes dades esperançadores el 2017 –en que l’ocupació perduda durant la crisi no es recuperava, però sí que l’atur anava descendint de manera constant–, el 2018 deixa una massa lleu baixada de la desocupació. Amb el balanç del darrer any en mà, es palesa, doncs, una frenada a la recuperació de l’ocupació i el manteniment d’una taxa d’atur que no baixa
de l’11%.

El 2018 també ha deixat una situació enquistada de precarietat laboral, de manera que les mesures de reducció de salaris i de drets socials dels treballadors justificades per la crisi s’han convertit en norma, tot i l’inici de recuperació econòmica. Així, els treballadors pobres són un fenomen cada cop més habitual. I aquests problemes no són només individuals, sinó que afecten en col·lectiu tota la societat.

Mantenir salaris baixos i una alta taxa de temporalitat en els contractes, sumat a una població activa disminuïda, significa que l’Estat del benestar que s’havia assolit no podrà mantenir els mínims –sense garanties del sistema de pensions i amb retallades en els serveis bàsics–. És imprescindible revertir la reforma laboral, garantir uns salaris mínims dins dels estàndards europeus i impulsar la innovació i la formació. Les accions locals per atreure empreses seran, a la llarga, poc valuoses, si no s’exigeix una mínima qualitat dels llocs de treball.

Edicions locals