Granollers

La història del Col·lectiu Ronda és la història d’un compromís: el de la lluita per la justícia social i contra l’explotació de qualsevol persona treballadora. Una manera de ser i de fer que va néixer l’any 1972 quan sis homes i una dona van decidir emprendre aquesta aventura jurídica per lluitar contra la repressió tardofranquista i defensar els drets més bàsics. Mig segle després, els seus valors continuen intactes, i l’incipient despatx laboralista és avui una gran cooperativa on treballen unes 140 persones, que abraça totes les àrees del Dret i que compta amb un total de 9 despatxos per tot el territori. Un d’ells, a Granollers.

La celebració d’aquests 50 anys es va fer el passat 11 de juny a la masia de Can Fulló, un espai propietat de la cooperativa a Argentona, que alguns dels fundadors havien visualitzat com a símbol i seu comunitària de Col·lectiu Ronda i on actualment s’hi celebren assemblees i jornades. Can Fulló recull bona part de l’esperit que va marcar els inicis del despatx i que s’ha mantingut fins ara: treball col·lectiu i solidesa, però també cura i amistat, "que permeten regar el projecte, fer-lo créixer i fer que allà on no arriba l’un arribi l’altre", explica un dels fundadors Joan Lluís Jornet. Així s’assentarien les bases del treball cooperatiu que, sumades al rigor i la voluntat transformadora per caminar cap a una societat més justa farien i fan de Col·lectiu Ronda un projecte de referència en el seu àmbit.

   No en va, la dimensió de Col·lectiu Ronda s’exemplifica actualment amb algunes xifres que parlen per si soles: més de 3.000 nous casos i més de 20.000 consultes ateses cada any, amb victòries pioneres i referents, com la lluita per les víctimes de l’amiant o pels afectats per les preferents bancàries. Però remuntant-nos en la història també cal posar sobre la taula el papers dels inicis del Col·lectiu en lluites obreres històriques com les de Roca o Condiesel, que van desencadenar llargues protestes i grans victòries per a la classe treballadora. Victòries que han reforçat alguns drets però que no han evitat que es continuï precaritzant el mercat de treball, que ha canviat alguns paisatges però no els rostres: la lluita dels riders n’és un dels exemples, liderada també per professionals del Col·lectiu Ronda.
   I és que si una cosa té clara aquesta cooperativa jurídica (la més gran d’Europa en forma i dimensions) és que no es pot abaixar la guàrdia, ja que "potser els problemes són diferents però hi ha desigualtats gravíssimes que fan que sigui imprescindible continuar la defensa de les classes treballadores més desfavorides", diu Montse Serrano, l’actual presidenta del Col·lectiu Ronda. I és que cada dia es veuen casos d’acomiadaments col·lectius, negligències mèdiques, accidents laborals no reconeguts, estafes bancàries o les demandes relacionades amb els problemes d’habitatge. "Per més que visquem en un suposat Estat de dret, tota legislació és filla del seu temps i actualment ho és del neoliberalisme. Que una cosa sigui legal no vol dir que sigui legítima", assevera Serrano.

Les xifres anuals parlen per si soles: més de 20.000 consultes ateses i més de 3.000 nous casos cada any, amb victòries pioneres

Per tots aquest motius, Col·lectiu Ronda, que compta també amb una àrea especialitzada en l’assessorament i acompanyament a entitats d’economia social i cooperatives, continua fidel als seus orígens i al seu ideari, basat en aquest caminar cap a la justícia social i fet des d’una mirada particular (que també forma part de la manera de treballar): la democràcia directa, l’autogestió, l’equitat de gènere, la independència de qualsevol formació política, sindical o grup econòmic i la intercooperació. Uns valors que se sumen a la sensibilitat social i a la qualitat professional per seguir obrint el camí que meni cap a la plena dignitat de totes les persones treballadores.

Despatxos, territori i proximitat
La seu principal de Col·lectiu Ronda és a Barcelona, però la voluntat de poder ser tan propers com fos possible va propiciar l’obertura de diversos despatxos al territori. En concret, nou despatxos, un dels quals, a Mataró, va iniciar l’aventura simultàniament amb el de Barcelona, l’any 1972, ja que alguns dels fundadors eren de la zona. Mollet va ser el tercer despatx a obrir les portes, l’any 1991 i va encetar el camí per al creixement de la cooperativa a comarques. A Granollers, Col·lectiu Ronda s’hi va instal·lar definitivament l’any 2000 incorporant ja totes les àrees del Dret (des de treball i seguretat social fins a bancari, dret civil o dret de família) i de mica en mica es va anar consolidant a la ciutat i també abraçant la zona del Baix Montseny i les comarques d’Osona i el Ripollès. L’habitatge, les clàusules hipotecàries i les malalties laborals han estat de les temàtiques més tractades al despatx. El seu arrelament al territori ha permès també desenvolupar activitats en col·laboració amb altres col·lectius i sobretot esdevenir referent en l’àmbit de la defensa jurídica i de l’economia social.
   La resta de despatxos que es van anar obrint van ser Rubí, Cerdanyola, Tarragona, Vilafranca (primer com a despatx associat i actualment en col·laboració amb Col·lectiu9) i Madrid, aquest darrer l’any 2015.

COL·LECTIU RONDA GRANOLLERS
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C · 93 870 87 42 · GRANOLLERS
www.cronda.coop